¿Creació temporal o "Ab AETERNO"? Maimònides, entre els...

Notas: Edición digital. Barcelona : Universitat de Barcelona . Acceso a través de Revistes Catalanes amb Accés Obert
Resumen: Prenent com a punt de partida Hegel, que gairebé menysprea el jueu Maimónides pero es serveix de dos capítols de la seva Guia dels perplexos per jutjar l'aportació filosbfica dels musulmans medievals, l'article examina el projecte maimonidii (enunciat en aquests dos capítols) d'arribar -sobre la base sólida de l'aristotelisme- a una demostració racional de la creació temporal del món (la novitas mundi) enfront de la hipótesi d'una creació ab aeterno i, obviament, contra el supbsit aristotklic de l'eternitat d'un món que els grecs no podien ni imaginar com a creat. La grandesa especulativa del gran Rabbí, no reconeguda per Hegel, té tanmateix el seu risc i planteja diverses qüestions, que resten obertes.
Resumen: Taking into account Hegel, who almost despises the jew Maimonides but uses two chapters of his Guide of the Perplexed to judge the philosophycal contribution of medieval Muslims, this paper reviews the Chief Rabbi project (dealt in these chapters) about reaching -on the solíd basis of the Aristotelism- a rational demostration of the temporary creation of the world (the novitas mundi) in front of the hypothesis of an ab aeterno creation, and obviously against the Aristoteles assumption of eternity of a world that Greek people were unable to imagine as created. The speculative greatness of Ben Maimoun, that was not recognized by Hegel, is however risk and raises several open questions.